Projecte Agatha

Autisme: trenquem el silenci amb la poesia

Crònica de la presentació del llibre

Barcelona, 2 d’abril de 2014.

Sota un cel ennuvolat de tonalitats grisoses que evoquen temps passats, les suaus notes melangioses d’un piano s’escolen per les parets d’un edifici de temps pretèrits.

El Casal del Metge va obrint les seves portes de fusta tallada i a poc a poc ens acull a la sala d’actes, on en Salvador Pané, pianista i cantant extraordinari, acaricia, a poc a poc, amb molta cura, les suaus tecles blanques i negres d’un Steinway situat en mig de l’escenari.

Al seu costat, la Marta Pérez, poeta i mobilitzadora de masses amants de la cultura, fa una aturada en el seu moviment frenètic organitzatiu, per deixar-se abraçar per unes notes que suren en l’aire i tranquil·litzen l’ànima.

Assegut a una butaca de vellut vermell, en Joan Opi, es mira l’escena mentre revisa, a consciència, el poema “Rialla” que haurà de llegir durant la presentació del llibre “Autisme, trenquem el silenci amb la poesia”. Instants després, el vendaval d’energia de l’Eduard Miró irromp a la sala i l’omple de força. En Gabriel, el pare de l’Àgatha, s’ho mira tot amb un somriure de satisfacció i orgull pintat a la cara.

El bidell del Casal, s’acosta a la Marta i li comunica que a la porta, comencen a agrupar-se les persones que, desafiant els núvols, han decidit dedicar una part del seu temps a la nostra causa: Trencar el silenci amb la poesia. Per acord comú, s’obren les portes i es dona la benvinguda a tothom, a l’entrada de la sala, un grup de nois i noies joves, amb el somriure a la cara i l’energia que els aporta la joventut i les ganes d’ajudar, donen la benvinguda als assistents i estant molt pendents de trobar i acompanyar aquelles persones que tindran un paper actiu a la presentació, tothom té el seu lloc, fins i tot els assistents més petits, que arriben de la mà de les seves mares, acomodats als seus cotxets, troben el seu espai en una sala que es va omplint de mica en mica.

Pocs minuts després de les 7 de la tarda, la Marta i l’Eduard pugen al centre de l’escenari, rere un faristol negre, a l’esquerre, en Salvador espera, pacientment, assegut davant el piano. A poc a poc, es va fent el silenci, un silenci contrari al que pretén el Projecte, ara és benvingut, necessitem el silenci per a aconseguir que tothom es pugui seguir, el silenci ens agermana, i mentre els dos conductors de la presentació ens donen la benvinguda i agraeixen la nostra presència, els edificis emblemàtics d’una ciutat que enamora es van tenyint de blau per conscienciar la població sobre l’autisme.

De fons, el suau click-click de les càmeres de fotografia és l’únic soroll que trenca un silenci solemne.

La Laura Borràs, amb la seva jaqueta blava en honor al dia, ens recita un poema cedit de Joana Raspall, les seves paraules transmeten la calidesa d’una poeta que recordarem per sempre.

El següent a pujar a l’escenari és en Gabriel, el pare de l’Àgatha, la nena i el projecte, amb el seu poema “Glaçó” que posteriorment en Salvador toca i canta acompanyat del seu piano, la seva veu omple la sala i fa emocionar, tot seguit, l’Eduard fa una menció especial a en Miquel Àngel Lladó i llegeix el seu poema, l’aplaudiment és eixordador.

La veu alegre i riallera de la Marta s’enfila per les parets i ens explica que durant l’acte anirem construint la paraula “AUTISME”, cada lletra serà representada per un poeta que tingui el cognom que comenci per aquella lletra, tots, escollits a l’atzar. La lletra “A” és representada per la Rosa Artigas, la “U” ens la llegeix en Guillem Vallejo, a falta d’un poeta que tingui la lletra al seu cognom, substituïm la U per la V, en Jordi Tena ens porta la “T”, i la Isabel Valero, amb el seu nom començat per I ens porta la “I” d’autisme, la “S” ens la recita en Xavier Serrahima i la “M” queda representada per la Mª Antonia Massanet i per acabar ens recita la Rosa Mª Esteller que tanca amb la “E” d’autisme.

Com que la poesia és un joc de paraules i a l’Eduard li agrada sortir-se dels marges, demana permís a la Marta, per cridar un poeta a l’atzar que pugi a l’escenari per recitar el seu poema, l’atzar tria a Sílvia Bel, l’autora de l’Autista d’Hamelí ens encomana el seu entusiasme per un viatge a una Itàlia imaginaria. Tots els poetes, sempre acompanyats pels àgils dits, damunt les tecles, d’en Salvador, que sap captar a la perfecció tots els sentiments que transmeten les poesies.

Per l’escenari també passen l’Enric Viladot, editor del llibre, en Joan Opi, que amb la seva veu greu i la Rialla ens treu un somriure; en Salvador Riera que ens fa emocionar amb el seu poema i a més d’un se’ls posa la pell de gallina, les emocions corren a flor de pell.

Els representants de les entitats col·laboradores del projecte ens adrecen paraules d’agraïment i ànims per seguir caminant i trencant silencis, la Dra Isabel Rueda parla en nom de l’Hospital Sant Joan de Déu, en Jose Antonio Rodríguez cedeix la seva veu en nom de Lewis & Carroll, i el director de la Fundació Els Xiprers Francesc Juanico ens fa cinc cèntims del que és l’autisme.

Segons els programa, en Víctor Panicello hauria de pujar a l’escenari a llegir el seu poema, però en Josep Cuní, l’ha reclamat al seu programa de 8 al dia per parlar del projecte i en Víctor és als estudis de 8TV fent un paper exemplar com a ambaixador nostre, en el seu lloc, l’Eduard ens llegeix el discurs i el poema que en Víctor l’hi ha fet arribar. En Víctor arriba al cop d’una estona i ens explica la seva experiència al programa i ens transmet l’agraïment d’una mare a la que al seu fill li acaben de confirmar el diagnòstic d’autisme.

El president de la Fundació Lluis Carulla, en Carles Duarte, amb la seva elegant figura i veu profunda, puja a l’escenari on ens dirigeix unes paraules i ens recita el seu poema.

S’acosta el final de l’acte, en Jordi Pàmies, amb tota la seva experiència a les espatlles, puja per recitar el seu poema que després en Salvador ens canta acompanyat de les suaus notes de l’Steinway; la Teresa Costa posa veu al seu poema i la Danilea Violi, artista, ens explica com neix el dibuix de l’Àgatha que representa el projecte, per acabar en Phillipe Lavaill, escultor, fa entrega a en Gabriel de l’escultura que ens ha acompanyat tota l’estona a un costat de l’escenari.

En colofó final el posa l’avi de l’Àgatha, el Dr. Pedro Caride amb el bolero “Contigo en la distancia”, la seva veu puja fins al sostre i travessa les parets fins a allunyar-se més enllà dels núvols, vol arribar a tothom, vol fer saber que estem trencant el silenci, les notes del piano, li fabriquen una escala que l’ajuda a pujar fins a l’infinit.

Però encara queda una sopresa, la Marta, amb la col·laboració de la Daniela i l’Eduard, han preparat uns diplomes que entreguen als poetes que han participat en el llibre i han vingut a l’acte.

Poc a poc, la sala es va buidant, el soroll que hem fet es va apagant, i el silenci torna a regnar a l’edifici i a la ciutat, però és un silenci efímer, temporal, la barrera del silenci s’ha trencat i ja és impossible fer marxa enrere, tan sols queda seguir esmicolant, un a un, els maons d’un mur anomenat silenci i mirar al futur amb la il·lusió i l’alegria dels nous inicis.

Sònia Casals
Equip del Projecte Àgatha

 

One thought on “Crònica de la presentació del llibre

  1. Retroenllaç: Crònica de la presentació del llibre | Projecte Àgatha

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s